Preus, impostos i fuita de població

21 octubre 2013 por Joan Planas

logo-diari-terrassa

Hi ha una sèrie de dades que en relacionar-les fan empobrir el nostre futur.

No són ganes de derrotisme, sinó de crida per tal de reflexionar-hi per ajustar les decisions, particulars i municipals, cap a una realitat que no ens agrada, però que no podem obviar.

La població de Terrassa disminueix a un ritme de 900 habitants l’any, segons aquests dies s’ha publicat amb fonts fidedignes (els 900 habitants són els resultat de diferenciar entre els que entren i els que surten, però tinguem en compte que dels que surten, molts eren originaris que es van a buscar la vida fora, fent que el diferencial pugui agreujar el cost econòmic en polítiques socials).

Dels impostos municipals es preveu per a 2014 una puja, a base de conjuntar diverses qüestions (apujar-los un 1’5% en termes generals, quan resulta que el mes de setembre, que és el que sempre s’agafava de referència ha portat una inflació del 0’3%, però enguany l’Ajuntament al mes d’octubre ha decidit emprar l’IPC del mes d’agost que és d’on s’ha tret l’1’5%, treure bonificacions en alguns impostos –per exemple en les bonificacions en plusvàlues municipals derivades d’herències, no tenir en compte els menys valor dels immobles de cara a la tributació de les plusvàlues municipals o l’aplicació d’una normativa sobre aquestes que es palesa inconstitucional i, això, valgui dir que no és exclusiu de l’Ajuntament de Terrassa, però ara parlem d’aquest). Aquest 1’5%, però, en alguns casos molt transcendents (com escombraries o taxa de residus que abasta tota la població passa a ser d’un 2%).

Terrassa és un dels municipis que més va edificar al seu moment;  un dels que més sòl hi ha pendent de transformació perque no s’ajusta el planejament urbanístic a la nova realitat i produeix disfuncions importants per als ciutadans; un dels que més habitatge buit té i un dels que serà més difícil que pugui recuperar un sector sobre el que va descansar la seva economia –la promoció i construcció- fins a no exhaurir el sobrant actual.

A Terrassa s’ha construït, també, habitatge social que no troba destinataris.

A Terrassa es vol capdavantar la banderola falsament progessista d’imposar tributs, en forma de taxa o similars, per la tinença d’habitatges desocupats (fent filigranes legals que emparin una discriminació per poder-se posar la medalla d’anar contra la banca i mirar esbiaixadament cap a un altre costat, ja que la desocupació és en molts casos no volguda, general i també afecta als particulars no bancaris, al patrimoni d’habitatge municipal, al patrimoni d’habitatge propietat de l’Estat o de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya).

A Terrassa, els preus dels habitatges i també els dels lloguers han caigut més que a cap altra població que pugui equiparar-se en el context econòmic, poblacional, etc.

Els habitants de Terrassa, com a catalans, es paguen per viure preus més car que a molts altres llocs de l’Estat, i com a tals catalans els terrassencs són a més dels que més paguen i menys reben a nivell estatal.

Potser haurem de reflexionar tots plegats quina és la Terrassa que ens espera i com la volem afrontar.