Preveure la incapacitat mental

28 octubre 2010 por Joan Planas

No tinc coneixements mèdics, ni a aquests aspectes es vol referir aquest comentari.

Com hem fet en alguna altra ocasió, ens referim a què podem fer per apaivagar, disminuir i quasi superar els efectes jurídics de malalties que comporten incapacitat mental? Quan un nostre familiar directe i estimat està en aquesta situació, l’ajudem, però quan la societat requereix que expressi vàlidament la seva voluntat ( per exemple per llogar, per vendre, per administrar els seus diners, per treure diners del banc, etc) aleshores ens podem trobar que no ho podem fer. I no poder-ho fer pot comportar desprotegir o no poder defensar el patrimoni del nostre parent com voldríem.

La llei ens dona una solució, que parteix d’una premissa: Confiança total.

Podem preveure aquesta situació. Preveure vol dir plantejar-nos quan estem bé aquest tema. No esperar a tenir el problema al damunt. No sabem mai quan ens pot tocar el rebre a nosaltres i si no hem previst el problema, els nostres parents potser es veuran obligats a procedir a actuar per tal d’incapacitar-nos judicialment (amb el temps que això suposa, a banda que una vegada incapacitats pel jutjat, la llibertat d’actuació és molt minsa).

La solució és tan simple com barata i eficaç. L’atorgament de poders generals –necessàriament s’ha de fer davant de notari-  fent la previsió en la pròpia escriptura per tal que el poder subsisteixi en cas d’incapacitat sobrevinguda del poderdant, mentrestant no sigui revocat pel propi poderdant o recaigui resolució judicial ferma d’incapacitació (que no serà necessària si ho tenim tot previst).

Cada vegada ens fem més grans i amb més dolences mentals.  I per això cada vegada més els advocats ens trobem amb fills o cònjuges que volen protegir el patrimoni dels seus pares o parella i quan els toca fer-ho de veritat, s’adonen que no poden fer-ho per falta d’un poder general que pugui suplir la manca de capacitat mental. Pensem, a més, que els poders es poden fer a favor de més d’una persona, dues o tres (o més), incloent una clàusula conforme a la qual aquestes dues o tres persones –per exemple fills- per actuar hagin d’intervenir mancomunadament (és a dir, es necessiti la firma de totes elles per a portar a terme un acte de venda o administració).

Cal tenir present que aquest poder és sempre revocable i que per revocar-ho només s’ha de comparèixer davant de notari i manifestar-ho.

Deixem doncs apuntat aquest tema i encara que avui el lector no ho necessiti, és ara quan ha de pensar-hi i actuar.