Publicar els morosos de les comunitats

21 abril 2011 por Joan Planas

Una de les plagues que pateixen les Comunitats de propietaris, és la dels morosos.

No estem parlant de la gent que en un moment determinat passa per un mala situació –inclusivament si aquesta s’allarga- i no pot fer front al pagament de la Comunitat,

Estem parlant de la gent que no està mai al corrent de les seves obligacions. I normalment això els hi passa sempre a la mateixa gent i en tots els àmbits.

Fa pocs dies, per exemple, en anar a fer el llançament judicial conseqüència d’una execució d’un desnonament per manca de pagament (el llogater només va arribar a pagar el primer rebut de quasi tot un any), en picar la porta l’agent judicial repetides vegades, finalment el llogater i la seva parella, obren la porta. Eren les deu del matí i estaven dormint. Els pis brut com una guilla, un desordre total i la nevera plena de menjar junt amb la brutícia. Es queixaven que no havien tingut temps de buidar el pis i que els hi deixessin més temps (tot i que feia un mes i mig que s’els havia notificat el dia del llançament). Aquest tipus de gent, segur que té molts problemes, però la puntualitat en el pagament també segur que no és una virtut que mai els ha adornat en cap dels àmbits de la seva vida.

Tornant al tema, si en matèria de llogaters morosos és el propietari el que ha de suportar l’impagament, en matèria de Comunitats, l’incompliment l’han de suportar tots els veïns (pagant el que els morosos no paguen, llevat que vulguin quedar-se sense llum a l’escala o a l’ascensor, etc).

Però a banda, resulta que moltes vegades els morosos tenen la pell massa fina.

Una sentència del Tribunal Suprem (de 31/3/2010), s’ocupa del cas d’un copropietari morós, que va presentar una demanda a la Comunitat reclamant la protecció dels tribunals al seu dret a l’honor, la intimitat i a la pròpia imatge.

El cas, que es referia a la llei espanyola, no a la catalana, el va resoldre convenientment el Tribunal aplicant el sentit comú. En aquell cas, la Comunitat, cansada dels morosos, sense que vingués a compte de cap convocatòria de reunió, va procedir a posar al taulell d’anuncis de la Comunitat la relació de morosos. El Tribunal Suprem resol que quan es reclama per qüestions que afecten l’honor, s’ha de tenir present la veracitat o no del que es pregona, de forma que en cassos com aquest, ha de prevaldre el dret a la llibertat d’informació per sobre del suposat dret a l’honor.

En el cas de Catalunya, amb la llei actual aquesta situació no podria plantejar-se, ja que justament la llei preveu que quan es fa una convocatòria, aquesta s’ha de fixar també en el taulell d’anuncis. Si tenim en compte que a Catalunya al fer la convocatòria de la reunió, entre d’altres qüestions s’ha de posar de forma clara i detallada “la llista de propietaris amb deutes pendents amb la Comunitat i l’advertiment que tenen veu però no tenen dret de vot”, el tema queda resolt.