Registre civil electrònic

4 agost 2011 por Joan Planas

En aquesta secció, el 23/12/2010, varem comentar la tramitació de la llei del Registre civil, que finalment s’ha aprovat i publicat al BOE de 22/7/2011 (quasi bé el mateix temps que es tarda amb un embaràs). Treballen els nostres legisladors!

S’ha de dir, per apaivagar el content ciutadà, que aquesta llei preveu la seva entrada en vigor al cap de tres anys de la seva publicació, és a dir, pel 22 de juliol de 2014 (moltes gràcies).

Amb tot, quan entri en vigor, serà important el canvi –llarg i demorat- ja que es tracta de convertir el decimonònic Registre civil, en un Registre civil electrònic.

Es parteix de la base d’assignar a cada individu, a cada persona,  convertint el registre en individual (cadascú tindrà una fitxa única en la que apareixeran tots els esdeveniments civils des del seu naixement a la seva defunció), assignant un codi personal a cadascú de nosaltres.

Avui el Registre civil és un organisme on la gent ha d’anar a demanar “partides” (funció que és la més coneguda). Però estrictament és un òrgan administratiu públic quina finalitat és deixar constància bàsicament entre d’altres, els fets o actes relatiu a l’estat civil de les persones naturals (el registre inscriu naixements, filiació, nom i cognoms de les persones, emancipacions, incapacitacions; defuncions reals o presumptes; antecedents penals; pàtria potestat, guardes i matrimonis). A propòsit de noms i cognoms, així s’acabarà amb acudits com el d’una persona a la que li pregunten a la Seguretat social en anar a reclamar una pensió: Quin és el seu nom i cognoms? Pepepere Pupupuig. I el funcionari del Registre li pregunta: Que és tartamut vostè? Diu, no, ho era el meu pare i l’encarregat del Registre era un fill de la seva mare (que dolent i suat).

Amb la nova llei sense tenir en compte el lloc de residència,  els ciutadans podran accedir i operar electrònicament a aquest registre, que serà per tant  únic (transforma la funció del registre passant de ser un registre de fets a un registre de persones).

A més, s’acabarà amb la necessitat d’acreditar davant la pròpia administració tant la nostra pròpia existència, com també si som casats o no, vius o morts i qualsevol altra circumstància personal d’aquest tipus, ja que aquella administració hi tindrà accés directe (com dèiem al seu dia, per exemple la Seguretat social podrà evitar molt de frau en accedir directament a les dades que hi figuraran).

Aquest Registre civil, incorpora l’ús de les noves tecnologies i també la firma electrònica, i per tant, si les coses es fan bé, d’aquí a tres anys acabarem tenint un Registre civil del segle 21.