Renunciar a l’herència

19 març 2015 por Joan Planas

logo-diari-terrassa25

A tots ens hauria d’entristir la situació actual, en la que, de forma històricament extraordinària, resulta que el 10 per cent de les herències es renuncien.

La crisi, que ara ja no és crisi, sinó que per patida i actual, és la situació econòmico-social normal, és la mare dels ous d’aquesta afirmació.

Quantes famílies hi ha avui, que han de rebutjar l’herència del seu pare, mare o germà, perquè d’acceptar-la els portarà a acceptar que els deutes dels seus morts se’ls hi adjudiquin i els hagin de fer seus.

Trist. Molt trist. I encara més trist el fet que ciutadans i ciutadanes, per manca d’assessorament, accepten l’herència i com a conseqüència acaben assumint els deutes dels seus difunts (als que amb anterioritat la banca ja els havia plomat).

Qui accepta una herència, succeeix en tot el dret del seu causant, tal com diu la llei. Així adquireix els béns i els drets de l’herència i se subroga en les obligacions del causant que no s’extingeixen per la mort, havent de complir les càrregues hereditàries.

És a dir, s’assumeixen drets i també les obligacions.

És dur, però és i ha de ser així. I pensem que quan algú accepta, o també si la repudia, no es pot fer enrere i serà obligat a ser conseqüent en la seva decisió pels creditors del difunt. No és la llei la que falla, sinó que ho són, a dia d’avui, els deutes derivats d’execucions hipotecàries. El difunt que ja ha mort potser desnonat,  sense l’habitatge que tenia hipotecat potser avalant a algun fill o filla, si té un compte corrent on hi ha quatre quartos i els fills els usen, en fer actes d’hereus, ja representa legalment que són hereus.

L’acceptació de l’herència, no és només la que es fa davant el notari, sinó que la realització d’actes d’hereu suposen l’acceptació tàcita de l’herència.

En termes col·loquials es diu que: “És fort!”. I no n’hi ha per a menys. L’extraordinària singularitat de la nostra llei hipotecària, que no s’ha adaptat per tal que la subhasta o adjudicació del bé o la dació en pagament siguin causa d’extinció del deute creditici que donava suport a la garantia hipotecària, converteix als deutors i als seus descendents en esclaus dels creditors.

Quina societat hem ajudat a crear!

Cal, doncs, que la gent s’assessori força abans d’acceptar una herència (ja hi ha un 10% de ciutadans que les renuncien!), i que evitin que per accedir al saldo d’un malmès i ridícul compte corrent o uns migrats estalvis del difunt, el creditor bancari els imputi una acceptació tàcita de l’herència per haver realitzat actes d’hereu i els imputi el pagament dels deutes del difunt.

Alhora, caldrà que el Parlament de Catalunya es plantegi retocar la fiscalitat sobre les herències dels parents col·laterals, doncs suposen una sangonera que també porta a molts beneficiaris a repudiar les herències.