Repercutir l’IBI al llogater

20 març 2014 por Joan Planas

logo-diari-terrassa

Un tema sempre d’actualitat, en el món dels lloguers, és la repercussió de l’Impost sobre Bens Immobles (IBI)  al llogater. El Tribunal Suprem, en una sentència que aquest dies agafa volada i que és del 22 d’abril de 2013, aborda dues qüestions importants: d’una banda, la possibilitat de repercutir l’IBI en l’arrendatari sense que l’arrendador ho manifesti i, d’altra banda, el termini de prescripció per poder-ne reclamar el pagament, que fixa en 5 anys.

El mateix Tribunal suprem, en sentència de 12 de gener de 2007 ja havia fixat doctrina jurisprudencial en el sentit d’integrar l’import de l’IBI en el concepte de quantitats assimilades a la renda i, per tant, en cas d’impagament, la possibilitat de resoldre el contracte.  Però ara el Tribunal Suprem va més enllà i estableix que perquè neixi l’obligació de pagar al llogater, no cal que l’arrendador manifesti la voluntat de repercutir aquest impost,   sinó que aquesta obligació existeix en la mesura que la llei imposa el pagament de les quantitats assimilades a la renda, i entre elles, per tant l’IBI..

Per tant, només cal que l’arrendador reclami l’IBI a l’arrendatari, i aquest n’haurà d’assumir el pagament, tret que existeixi prescripció.

D’altra banda, la sentència deixa clar el termini de prescripció per reclamar qualsevol quantitat complementària i diferent de la pròpia renda, mantenint la línia d’anteriors resolucions, que no és cap altre que els cinc anys que determina l’art. 1.966.3 del Codi Civil (“qualssevol altres pagaments que hagin de fer-se per anys o terminis més breus”), és a dir, igual que la pròpia renda (apt. 2 del mateix precepte), ja que és un concepte més que pot gravar l’import dels arrendaments urbans.

Cal fer un aclariment, no a l’efecte de prescripció, que serà igualment de cinc anys en tots els casos, sinó sobre l’obligació de pagar per part de l’arrendatari, que solament existeix en tots els contractes anteriors al 9 de maig de 1985, ja que així ho estableix l’apt. 10.2 de la Disposició Transitòria Segona de la LAU 29/1994. En els contractes posteriors al 9 de maig de 1985, només es podrà fer repercutir l’IBI de l’immoble llogat en l’arrendatari si s’ha convingut entre les parts contractants que el llogater es faci càrrec del pagament d’aquest impost.

Queda clar, doncs, una vegada explicat  en quins casos es pot fer repercutir l’IBI en l’arrendatari, el que realment estableix la sentència que avui comentem és que, quan existeix l’obligació de pagament de l’IBI, només cal que l’arrendador en reclami l’import al llogater, que tindrà l’obligació d’assumir-ne el pagament, sempre amb el termini de prescripció de cinc anys.