Responsabilitat en caiguda d’arbres

11 desembre 2014 por Joan Planas

logo-diari-terrassa24

Tenint present els danys produïts en la important ventada del dimarts, ens ha semblat adient per motius d’actualitat fer comentaris sobre com exigir responsabilitat per danys i perjudicis derivats de caigudes d’arbres o altres danys i perjudicis que tinguin la mateixa causa.

La normativa aplicable, malgrat pugui semblar d’acudit que sigui així, ha estat discutida en termes de si s’ha d’aplicar la normativa existents al Codi civil espanyol o el Codi civil català, respecte bàsicament als terminis de reclamació.

Però anem a pams.

Des del punt de vista de responsabilitat, jurídicament distingim entre responsabilitat civil (RC) contractual (que seria la que s’exigeix fruit de danys i perjudicis derivats de l’execució o mala execució d’un contracte, per exemple d’obres i serveis, de compravenda, d’arrendament, etc.) i la RC extracontractual, que és la que ara ens interessa i  deriva de danys i perjudicis no derivats d’un contracte, com la caiguda d’un arbre, un accident de circulació, la mossegada d’un gos que se’ns ha escapat o que ha mort ovelles, la dels pares pels danys causats pels fills respecte dels quals tenen la guarda i custòdia, la de l’empresari pel produïts pels seus dependents en l’exercici de les funcions pròpies (per exemple, el propietari d’un autocar que provoca danys conduit per un empleat seu), etc.

Aquesta responsabilitat extracontractual la preveuen els articles 1902 i següents del Covi civil espanyol (a recordar que un Jutge que va passar per Terrassa i va ser condemnat per diversos delictes en l’exercici del seu càrrec, en Lluís Pascual Estivill, va escriure una monografia important sobre el tema).

Doncs bé, els propietaris responen de la caiguda dels arbres col·locats en lloc de trànsit quan no siguin ocasionats per força major (en aquest sentit, també pot respondre l’Administració pública pels danys que s’ocasionin, en els propis termes o en la caiguda d’un mur que causi danys o una mort, també en respon el propietari, per les pròpies causes i motius).

I la discussió important, en molts cassos resolta, que no en tots, és quan temps té per a reclamar-se les responsabilitats anteriors.

Hi ha hagut una polèmica jurídica important davant els tribunals en ordre a decidir si s’ha de reclamar dins el primer any des que s’ha produït el dany i/o perjudici (aplicant la normativa sobre prescripció prevista al Codi civil espanyol) o si el termini és de tres anys des que s’ha produït aquell dany o perjudici (aplicant la normativa també sobre prescripció regulada al Codi civil català).

Per bé que en molts cassos, després de qüestions d’inconstitucionalitat pel mig, s’ha resolt en favor dels tres anys  com a termini màxim de reclamació, el sentit comú fa que sempre recomanem reclamar dins el termini d’un any (o abans, per una qüestió pràctica de rapidesa en el rescabalament i sempre fent reclamació prèvia per temes de força interès com pot ser la imposició de costes a qui no hagi atès la reclamació extrajudicial).