Retallar, Reduir, Estalviar

14 abril 2011 por Joan Planas

Sembla que ja s’hagi aixecat la veda per tal de poder disparar contra el Govern per la retallada, reducció o estalvis que es plantegen.

Que fàcil ha estat per els que han manat els darrers temps, de mirar cap a un altre costat, anar tibant de crèdits que s’han de tornar, seguir gastant diners que sabem que no tenim ni ingressarem i ara clamar contra les retallades.

Aquest és un país malalt.

Les finances i ingressos dels països no divergeixen del que passa a les economies familiars.

Qualsevol ciutadà, no dic ja afectat per la crisi, perquè aquesta afecta tothom –per bé que en graus diversos- sap que si els seus ingressos han minvat, ha de parar les despeses i també les inversions. I no només quan ja han minvat, sinó preveure-ho.

És de sentit comú.

Però quan dels diners són públics, tots els que viuen d’aquests diners i són responsables polítics, s’omplen la boca quedant bé amb els ciutadans i aprovant mesures populistes, per a les que no hi ha diners (quants diners s’han gastat amb el famós “Plan E” fent voreres, mentre es podien planificar invertir-los en tot cas abans que gastar-los? Qui i amb quins diners i quan temps pagarà els ajuts a la dependència? Qui seguirà pagant ajuts  i més ajuts “socials”, amb quins diners i durant quan temps? Qui va pagar 400 € per contribuent que tingués unes rendes superiors a les mínimes sense discriminació abans d’unes eleccions i va buidar la caixa?). És fàcil prometre tota mena d’ajuts, no comptar amb quins ingressos es pagaran i mentre seguir gaudint de sous públics, dietes, cotxe oficial, viatges pagats i tota mena d’estipendis.

I ara –mentre Catalunya és “solidària” amb les Comunitat que ni fan res per millorar ni fan res per no haver de pidolar solidaritat- aquí cal retallar, cal reduir i  cal estalviar.

Tots estarem d’acord amb que s’ha de planificar els retalls, les reduccions i els estalvis, però cal que abans tots els responsables públics –manin o no- reconeixin que cal retallar, reduir i estalviar.

I a més, permetim el lector dir, que tenen la barra de discutir-nos disparant amb una bala que encara ens fereix més. A la cara es riuen dels catalans els que ja no paguen impost de successions, perquè a Catalunya es vol fer el mateix, i encara ens etziben que no es pot parlar de retallades quan es vol suprimir l’impost de successions (quan  qui ho diu ja no l’ha de pagar). Mentre, el nostre sistema sanitari públic, suporta una enorme despesa per exemple, en atendre sanitàriament ciutadans de fòra de Catalunya (siguin espanyols i estrangers, però això és pecat de parlar-ne els polítics; és incorrecte).

És “graciós” veure com els responsables polítics que aquests dies es manifesten, arriben a les concentracions amb els seus xofers i cotxes oficial, clamant contra les retallades (algun –previsor- hi arriba amb tren, metro o moto, fent que aquell dia xofer i cotxe es rasquin la panxa). I parlant de retallades i més en coses innecessàries, no sé perquè, m’ha vingut al cap que avui fa anys de la proclamació de la República.