Revisions cadastrals dissimulades

3 gener 2013 por Joan Planas

logo-diari-terrassa

El 28 de desembre, sembla fet a mida, històricament, per a les innocentades. A efectes legals, la seva proximitat al dia 31, s’aprofita per a dictar mesures legals impopulars, sigui el govern estatal socialista o  pel mal dit popular.

Així, aquest darrer 28, es va publicar al BOE la “Ley 16/2012, de 27 de diciembre, por la que se adoptan diversas medidas tributarias dirigidas a la consolidación de las finanzas públicas y al impulso de la actividad económica”.

Als efectes d’aquest comentari,  no farem esment de les conegudes mesures com la supressió de la deducció de desgravacions fiscals a la compra d’habitatge o a la realització d’obres de millora també en l’habitatge, sinó que fem esment de dues qüestions, de les diverses que molt tècniques es relacionen i modifiquen en aquesta llei.

Però sí ho farem sobre la nova facultat per als Ajuntaments d’aprovar i per tant modificar les Ordenances Fiscals vigents al 2013, sempre que ho facin abans de l’1 d’abril de 2013 (per encabir qüestions novadores de la llei per al 2013). Com pot suposar qualsevol lector, per més neòfit que sigui en la matèria, hi ha un regust inconstitucional especial en una mesura com aquesta que permet legalitzar una inseguretat jurídica tal com la d’aplicar amb efectes 1/1/2013, tributs municipals aprovats amb data d’1/4/2013. Vaja una misèria de poders públics que tenim (cap recorrerà davant el Tribunal Constitucional una mesura com aquesta, doncs la veu ciutadana, no passarà pels partits polítics, que després parlen de desafecció, sinó que romandrà apagada perquè la llei impedeix la reclamació d’inconstitucionalitat directe del ciutadà).

Però entre d’altres coses, el que fa aquesta llei és permetre que els Ajuntaments puguin demanar l’actualització de valors, no amb la realització d’estudis de mercat i ponències, sinó “por aplicación de coeficientes en función del año de entrada en vigor de la correspondiente ponencia de valores del municipio”, i ho podran demanar al Cadastre si han passat més de 5 anys des de l’entrada en vigor dels valors cadastrals derivats de l’anterior procediment de valoració col·lectiva de caràcter general, que a Terrassa és amb efectes de fa 15 anys.

A Terrassa, per exemple, la dada és del 1997, però la pregunta és, tenint en compte que el valor cadastral legalment no pot ser superior al 50 per cent del valor cadastral, si el lector pot comprovar si aquest valor a la seva propietat s’ajusta o no a la legalitat.

Els polítics espanyols, que parlen de desafecció ciutadana quan es tracta d’eleccions, s’entesten en enredar el ciutadà amb normes que no pot comprendre, expressament difícils d’entendre (no perquè el ciutadà sigui curt de gambals, sinó perquè  la voluntat política és de parlar un llenguatge estrany i incomprensible per al ciutadà).

Pregunti’s el lector què faran els Ajuntaments, que ja no hauran de suportar els estúpids ciutadans i les seves propostes, sinó només enviar una carteta al Ministre d’Hisenda, dirigida però al Director General del Cadastre, demanant-li que apliqui aquells coeficients.

S’estalviaran que ho coneguin els ciutadans, s’estalviaran conèixer l’opinió dels representants sectorials dels ciutadans (en aquest cas les Cambres de la Propietat com a representants dels propietaris) i podran  i així també “fardar” de la legalitat de la seva mesura d’augmentar legalment  la pressió fiscal (vergonyant i antidemocràtic tot plegat).