RUMASA i la garantia personal

10 març 2011 por Joan Planas

Cada dia el ciutadà va aprenent lliçons de dret i amb elles també el valor de les paraules.

Del cas Rumasa ja ens varem ocupar en un article aparegut en aquest Diari el 12 de juliol de 1983  (ja fa 28 anys! La qual cosa evidencia que ja m’he fet “vell”).

El cas de la Nova Rumasa, és el paradigma d’una campanya publicitària ben orquestrada i dissenyada, per aparentar una transparència i seguretat total, que a poc que rasquessis esdevenia fum.

Tres eren les bases del missatge: Volem els diners per a comprar empreses; li paguem un 10% i la garantia és personal.

Els diners sembla que només en prop d’un 1% s’han fet servir per comprar empreses, el 10% promès ja semblava il·lusori per a qualsevol i la garantia personal és figa d’un altre paner.

Quan una persona diu que respon d’alguna cosa personalment, està usant una frase que no és més que una redundància.  La responsabilitat del deutor és sempre personal, si no hi ha altra limitació o clàusula que ho especifiqui. Quan Nova Rumasa diu que hi ha una garantia personal de l’empresa X, vol dir que l’empresa X respon del pagament amb el seu patrimoni i que si no paga se li podrà exigir el pagament i executar el seu patrimoni, fins a poder saldar el deute, si és que hi ha prou patrimoni per a fer-ho.

Contràriament, la publicitat que hauria d’haver decidit a qualsevol inversor a confiar els seus diners a Nova Rumasa, necessàriament hauria d’haver dit, per exemple “amb l’aval del Banc Tal…” o alguna frase semblant.

Això hauria significat que en cas de no retornar els diners als inversos prestamistes, aquests podrien dirigir-se al Banc Tal i cobrar d’aquest. Però en dir-se que la garantia de cobrament és personal de la pròpia empresa X, en termes jurídics vol dir que si l’empresa X no torna els diners, se li podrà exigir judicialment a l’empresa X (moltes gràcies). I realment això és el que es deia.

Una vegada més, com en el tema dels segells el Foro Filatélico o d’altres semblants, segurament els prestamistes voldran exigir responsabilitats més enllà i demanar-les a l’Estat per haver deixat que ells invertissin a Nova Rumasa (i així socialitzem la pèrdua). Esperem que els tribunals ho tornin a rebutjar.