Subhasta de Don Piso

11 juliol 2009 por Joan Planas

Article publicat el 9/7/2009

logo-diari-terrassa

 

Com han i ens han canviat les coses en menys de dos anys.

El proper dia 14 de juliol, la immobiliària Habitat, immersa en un concurs de creditors i amb fortes discussions internes dins el seu accionariat, procedirà a subhastar l’empresa d’intermediació de finques més coneguda a nivell popular i amb la xarxa més gran d’oficines, que era “Don Piso”.

El mes de desembre de 2006, l’afamat empresari Bruno Figueras, màxim representant i home fort d’Habitat (en realitat el nom és “Promociones Habitat, S.A.”, fruit d’una fusió de diverses societats realitzada l’any 2007) adquiria a preu d’or l’empresa franquiciadora Don Piso. Aquesta va ser pràcticament una de les darreres operacions senyeres del boom immobiliari.

Tristement les conseqüències del boom encara són presents i seguiran un temps, però aquesta és una operació decisiva per a confirmar que ni els més afamats són conscients realment del moment econòmic que estan vivint (la resta tampoc) i com de voluble és tot plegat.

Per a aquesta compra de Don Piso es va pagar a Ferrovial (anterior propietària) 2.200 milions d’euros (que és una barbaritat) i que quatre mesos mes tard  ja es volia vendre per 1.745 milions d’euros. Tot i així, mesos després de la compra, Ferrovial, volent evitar el concurs de creditos d’Habitat, va assumir 400 milions, anant a una ampliació de capital i quedant-se el 20% del capital d’Habitat (la qual cosa ha estat el detonant de la discussió entre els seus socis).

En aquell moment la firma tenia 354 oficines, entre pròpies i franquiciades i amb l’eufòria de declaracions s’indicava que es volia arribar a les 1.000 oficines. Avui, segons la seva pròpia pàgina web són 66 delegacions.

Els principals actius de “Don Piso, S.L.” es troben afectats per les garanties que Habitat va oferir a les entitats financeres per obtenir un prèstec sindicat, justament per adquirir “Don Piso, S.L.” (l’operació s’assembla força a la compra que l’empresari Bañuelos va fer  el 22 de noviembre de 2006 de “LANDSCAPE GRUPO LAR, S.L.”, que va ser venuda per “BANCO DE SABADELL, S.A.” a la immobiliaria valenciana “ASTROC MEDITERRÁNEO”  i els seus socis “METRÓPOLIS”, “HEMISFERIO”, “NOZAR” i el grup “ANDRÉS BALLESTER, on les garanties de pagament van ser actius de la societat comprada, havent de millorar aquestes garanties en funció del valor de les accions).

Si el lector es fixa en les dades, s’adonarà fàcilment de l’eufòria que es vivia.

El concurs de creditors d’Habitat i empreses del grup  es tramita davant el Jutjat Mercantil 3, secció 1ª de Barcelona (assumpte 943/2008C2). En ell es  va declarar un deute total d’Habitat de 2.348.467.958 € dels que 2.000 milions eren deutes a entitats financeres (segons l’auto judicial que és de 4/12/2008), entitats que veurem també com faran els seus deutes (un dels administradors és la Caixa de Pensions, no per res). Els finançadors espanyols van ser la Caixa de Pensions, el Banc de Sabadell, el Banco Popular, Caixa Catalunya i l’ICO (realment sembla que els assessors de tots ells siguin especialistes en disseny d’operacions, ja que la Caixa de Pensions i el Banco Popular, fa pocs més d’un any van haver de convertir-se en accionistes d’Immobiliària Colonial, per intentar garantir-se el cobrament dels seus crèdits, éssent així que la Caixa de Pensions va vendre’s anteriorment Colonial en una operació semblant). Tot plegat fa pensar que viviem al país de les mercavelles, doncs sense diners, qualsevol es podia comprar el que volés, sense diners, a crèdit, garantint el pagament amb el mateix que es comprava (el ciutadà en va haver d’aprendre en la compra d’un pis car, garantit amb un hipoteca sobrevalorada).

Habitat, com també moltes altres empreses a les que el mercat espanyol s’els feia petit, va decidir fer promocions a Budapest (l’any 2005), época en la que els més “saberuts” propiciaven les inversions immobiliàries que van provocar petits booms immobiliaris als països de l’Est d’Europa o Sud-amèrica. Els savis aconsellaven “inversions” d’aquest tipus comparant els preus de compra de sòl i de construcció irrisoris en aquells països, amb els preus d’aquí (no es comptava que els preus resultants d’allà havien de ser pagats també per compradors d’habitatges d’allà amb un poder adquisitiu minvat).

Fa alguns mesos –sense haver encara tocat fons- ja hi havia qui veia “brots verds” o considerava que els preus dels habitatges havien tocat fons. No poden baixar més. La gent acaba pensant que a força de repetir un desig, aquest s’acaba fent realitat. Però si ens deixem portar pel sentit comú, ens adonarem que per bé que molts promotors ja han perdut bou i esquelles, el mercat segueix sense pràcticament rebaixar els stocks de pisos. El perquè és d’una banda que ha caigut el poder adquisitiu i la confiança en el futur, d’una banda, però d’una altra falta per fer molts deures a les entitats financeres. Bancs i caixes segueixen mantenint preus per no rebaixar hipoteques constituïdes sobre valors de taxació obsolets (és clar que amb els diners que els hi regala l’Estat, poden allargar aquesta situació).

Segurament tots haurem d’aprendre de les experiències que anem vivint, però encara hi ha qui no rectifica. Així, per bé que sobren pisos, les administracions públiques segueixen amb els seus plans de promoure i construir habitatge “públic”.

La propera setmana sabrem com ha anat la subhasta de Don Piso, segurament serà una dada que ens ajudarà a valorar que està tot plegat. En parlarem.

Joan Planas i Comerma

advocat