Successions sense impost (II)

30 juny 2011 por Joan Planas

Comentàvem la setmana passada el tema de la possible eliminació o no de la figura de la llegítima, tema recurrent i que està a la taula del legislador. La llegítima és un dret a favor dels fills (ho poden ser també els pares en llur defecte), que obliga a reservar una quarta part de l’herència al seu favor, fent que les persones no puguin disposar amb total llibertat dels seus bens per a després de morts.

Però el ciutadà normalment desconeix que una persona pot desheretar i per tant evitar que percebi la llegítima un seu fill (o pare), en algunes ocasions que preveu la llei. Aquestes causes comencen per les típiques bàsicament penals (matar al causant, lesionar-lo, torturar-lo, etc), però més desconegudes són les que s’han anat afegint i que tenen força a veure amb el desentendre’s que molts fills tenen respecte dels seus pares (en una tendència que s’incrementa als darrers anys).

Així, és causa per desheretar la denegació d’aliments al testador o al seu cònjuge o convivent en unió estable de parella, o als ascendents o descendents del testador, en els casos en què hi ha l’obligació legal de prestar-los-en.

També ho és el maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en unió estable de parella, o als ascendents o descendents del testador. O també la suspensió o la privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un nét del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat.

Però una que potser és la més desconeguda i que molt possiblement és la més aplicable, és la que es fonamenta en l’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari.

Naturalment que aquests cassos no són pacífics, sinó que són motiu de discussió entre diferents fills, alguns dels quals siguin desheretats i d’altres no.

Molt possiblement si la llegítima com a tal desaparegués (o es mantingués només com a protecció quan els legitimaris siguin menors d’edat o incapaços), desapareixeria aquesta conflictivitat que tantes vegades es dona i que augmenta progressivament.

Estic segur que el lector estaria d’acord amb això i que la opinió pública, que sobre aquests temes mai sabem que opina, també.