Successions sense impost (III)

7 juliol 2011 por Joan Planas

Seguint amb possibles millores del dret civil català en matèria successòria, caldria també analitzar la possibilitat que el legislador català doni un pas endavant de cara a fer alguna cosa per a tots els afectats, presents i futurs, de la crisi hipotecària.

Efectivament, podria fer-se alguna cosa per tal de millorar la situació en la que en la que  es quedaran els fills o hereus del que avui en dia han perdut o perdran en un futur el seu pis, però seguiran tenint el deute hipotecari amb el banc.

És sabut que els bancs (ja no cal parlar de caixes) tenen i tindran encara més els calaixos farcits de deutes impagats de préstecs hipotecaris vençuts, respecte dels quals ja s’han menjat el pis del deutor. Però el deute subsisteix i amb interessos de mora (que si el banc arriba a cobrar són un bon negoci).

Doncs bé, com en situacions anteriors de crisi econòmica, i més perquè avui hi ha una pressió social sobre el tema, els bancs deixaran passar temps i temps, abans de llançar-se sobre els “morosos”. Passaran anys.

El codi civil català preveu que l’hereu o els hereus, succeeixen en tot el dret del seu causant (per posar un exemple, d’alguna manera és com si l’hereu tot i acabar de tancar els ulls el seu causant, la persona de la que hereta es poses a la seva pell i seguís la seva personalitat, talment com si d’un alien de sèrie televisiva barata es tractes). I Consegüentment, l’hereu adquireix els béns i els drets de l’herència, queda el que en diem subrogat en les obligacions del causant que no s’extingeixen per la mort i  resta vinculat als actes propis d’aquest i, a més, ha de complir les càrregues hereditàries.

És clar que el deute que sigui derivat d’una hipoteca impagada i executada, amb els interessos moratoris corresponents i les costes judicials (honoraris d’advocats, procuradors, pèrits, etc), passaran a l’hereu del difunt morós.

Que podria fer-se per obrir una mica la porta als hereus que puguin ser afectats i donar-los un alè d’aire que no acabi convertint els fills hereus en esclaus dels bancs, doncs una solució fàcil seria modificar la legislació, en el sentit d’establir per llei (modificant el codi civil català), que la mort extingeix els deutes derivats de préstecs hipotecaris que s’estiguin executant o s’hagin executat en vida del causant, respecte de la que era l’habitatge habitual del causant.

Tenim clar que hi haurà dos tipus de motius d’oposició a una proposta d’aquest tipus. D’una banda la seguretat jurídica dels bancs (motiu aquest que es pot superar jurídicament, amb arguments de tipus econòmic de força pes).

D’una altra banda, un motiu típic, quin és la possible manca de competència del legislador civil català per a regular aquest extrem. Aquest és un motiu que podria ser superat si tenim present que aquesta normativa només seria aplicable als deutes derivats de préstecs hipotecaris que s’haguessin atorgat sobre bens immobles situats a Catalunya, sobre l’habitatge habitual del causant.

Valdria la pena que temes com aquests, de la major actualitat, fossin tractats pel legislador català, doncs a més d’apropar la ciutadania a la feina dels parlamentaris, veurien que es preocupen directament per ella i que quan parlem de dret civil català no estem parlant només d’institucions nostrades però que a vegades només són per tenir a la vitrina, sinó que el dret civil català és una eina actual i que pot ser molt eficaç (cosa que jo no dubto).

A veure si algú recull una proposta com aquesta.