Última nit a Twisted River

5 agost 2010 por Joan Planas

Amics lectors, a aquestes alçades de l’estiu, per cert en plenes vacances, em sento impossibilitat de fer-los comentaris jurídics. Cada any em passa el mateix (i el proper en farà trenta que aquest Diari em deixa participar i col·laborar setmanalment). M’agrada escriure –tot i que m’agrada més llegir dels que en saben de veritat i aprofito l’estiu per a gaudir-ne.

I en aquestes dates –i esporàdicament també en alguna altra estació de l’any- goso fer alguna recomanació del que he llegit. Fa anys ho vaig fer amb una novel·la d’un dels millors escriptors nord-americans contemporanis, en John Irving, que portava per títol “Una dona difícil” (també ho havia fet d’una altra obra del mateix autor que era “Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra” –de la que en va sortir el film “Les normes de la Casa de la Sidra”).

Doncs avui ho haig de la darrera obra del mateix autor, “La última nit a Twisted River”.

Em passo l’any pul·lulant d’un llibre a un altre, a voltes –força- empipat per no trobar un llibre de qualitat (no dic que no n’hi hagin, sinó que segurament el meu concepte de qualitat no coincideix amb d’ altri). En tot l’any el millor llibre que he llegit és aquest. Una vegada més aquest autor perfeccionista, del que sempre trobem que tarda massa en publicar, ens torna a sorprendre amb una obra magnífica.

Tracta sobre la vida –singular per a les nostres contrades- d’un pare i un fill atrapats per un destí que no les deixa afincar a cap dels llocs on es creuen segurs de la persecució d’un antic “enemic” que vol venjança.

Una construcció literària magnífica, que sembla inversemblant primer,  que farà curtes i escasses les seves 654 pàgines.

En John Irving és un autor que als Estats Units és considerat d’esquerres, amic del polèmic –i magnífic autor alemany encara que posats a elegir prefereixo el primer- Günter Grass (que aixecà força polseguera i crítica en reconèixer a la seva obra “Pelant la  ceba” la seva incorporació de jove a la Waffen SS). De totes maneres no sé perquè sempre hem de preferir una cosa a una altra.

Passejar pel Nord dels Estats Units i el Sud del Canadà seguint les passes dels personatges d’aquesta darrera obra de l’ Irving és un luxe que cap persona amant de la literatura contemporània pot deixar passar. Les anades i tornades dels personatges fan les delícies del lector que tornarà a quedar embadalit pel seu mestratge i la seva capacitat de narrar amb simpatia situacions ben tràgiques (per cert, un temps després d’haver recomanat la lectura d’”Una dona difícil” em va fer molta gràcia que una amiga-coneguda em parés pel carrer per agrair-me la recomanació).

Doncs bé, tant per a ella, si és que no l’ha llegit ja, com per a tots aquells amants de la lectura, espero que passin una darrera nit a Twisted River (no se’n penediran).

No els recomano el llibre que ara estic llegint (“Las Uvas de la Ira”   escrit per John Steinbeck l’any 1939,  Premi Nobel de literatura i quina novel·la va ser guionada en una magnífica pel·lícula dirigida pel John Ford i protagonitzada pel Henry Fonda). El temps ha deixat revellit el film però roman intacta l’obra literària. I no els hi recomano perquè situada als anys trenta, sota una crisi  extraordinària, la fa massa contemporània, massa actual en la tristesa i l’abatiment dels temps actuals.

Bé, que passin uns bons dies i,  els més agosarats,  mosseguin aquella darrera nit recomanada.