Em porta a reflexionar sobre aquest binomi el Cicle de Cinema de Drets Humans que ha tingut lloc a Terrassa aquest passat mes de maig gràcies al Col·legi d’Advocats de Terrassa i la Síndica Municipal de Terrassa.

Poques vegades m’he referit d’una forma tan general a la petita lluita que els advocats lliurem dia a dia per preservar el respecte als drets i les llibertats de les persones.

Fa un temps, massa llarg, que les persones d’aquest país veiem com se’ns retalla en drets. No se’n salva ningú a banda dels poderosos de l’IBEX 35 i la classe governant. A tots, absolutament tots, se’ns ha passat el ribot a la Carta de Drets Humans d’una o d’altra manera.

Sovint els parlo de reformes que ens afecten a tots i de les implicacions particulars que tenen en l’exercici dels nostres drets més fonamentals. Recordaran que m’he referit a la greu problemàtica dels executats hipotecaris, que han perdut el seu habitatge sense poder-hi fer res; la situació avui respecte al principi de la crisi ha canviat, però encara queda molt a fer. També he tractat sobre els justiciables que han hagut de pagar taxes altíssimes per poder fer valer els seus drets davant la Justícia sense saber, a dia d’avui, on han anat a parar aquests diners, perquè per a mitjans de Justícia ja els asseguro que no. Hem vist que s’ha aprovat una reforma penal que, entre d’altres perles, atempta clarament contra la Constitució amb la presó permanent revisable, l’enduriment de les penes amb la supressió de les faltes que passen a delictes greus, i la penalització de conductes emmarcades en l’àmbit de la llibertat d’expressió. Hem comentat que la prestació de justícia gratuïta a qui no té recursos perillava. Fins i tot els he explicat que els jutges es troben sense mitjans i sense drets.

La crisi ha evidenciat que els drets i llibertats de les persones es trepitgen massa constantment i amb total impunitat. No afirmaré que passar mals moments ens haurà anat bé per adonar-nos d’aquesta minva de drets, perquè no seria just. Però sí que cal dir que amb el que hem viscut com a societat darrerament, hem despertat i hem pres consciència  que el sistema que tenim es troba despullat de les garanties fonamentals en un Estat de dret.

L’advocat no és aliè a tot això, sinó que és part implicada i que ha d’involucrar-se en aquesta tasca, en la de la tutela dels drets i llibertats de les persones. Fixin-se que en el combat contra aquests i tants altres atacs als més fonamentals dels drets de les persones, sempre hi ha hagut un advocat que no s’ha conformat amb el que la llei, aparentment justa, li permet. L’advocat juga avui un paper vital en la defensa dels Drets Humans. Cal que ho evidenciem, que la figura de l’advocat com a representant i defensor dels interessos dels seus clients és i ha de ser clau en aquesta reivindicació dels drets de les persones.

Per fer-ho, però, cal que els ciutadans coneguin aquest rol tan important de l’advocat i per aquest motiu iniciatives com el cicle de cinema han de ser aplaudides amb fermesa. Volem demostrar que som al costat de les persones.

Publicat al Diari “La Torre” en la seva edició mensual en paper de juny de 2015.

S’ha fet una reforma a fons de tota la normativa que regula les Comunitats de propietaris a Catalunya, que fa temps que estàvem esperant.

El 21 de juny de 2015, entra en vigor la modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya que determina i estableix els importants canvis (llei 5/2015, de 13 de maig publicada al DOGC 20/6/2015).

Doncs bé, cal reconèixer, en primera instància, que el Parlament de Catalunya ha estat receptiu a la demanda principal que se li feia per part de les Cambres de la propietat i altres organitzacions i col·lectius, en ordre a ampliar el termini de garantia o privilegi de les Comunitats en les reclamacions dels deutes dels propietaris morosos. Finalment ha quedat aquest termini de privilegi sobre el deute per a la comunitat respecte de l’any en curs i els quatre anys anteriors (abans només era un any anterior).

Només per això, ja valia la pena la reforma.

Altrament, són moltes les modificacions tècniques que s’introdueixen, que malgrat el caràcter tècnic tindran una incidència molt gran en la vida de la Comunitat.

Per exemple, s’acaba amb les dues convocatòries per a les Juntes, queda només en una (la qual cosa al primer temps provocarà problemes doncs fins ara tothom estava acostumat a anar a la segona convocatòria que es feia mitja hora més tard), però també canvien temes com els terminis per a impugnar l’acta de la comunitat (que manté 1 any per a uns temes, amb certes modificacions importants de contingut, però amplia de dos a tres el mesos d’impugnació més habituals). Canvia radicalment com es forma la voluntat de la Junta en els tipus d’acord que requereixen més que majoria simple, voluntat de la Junta que es formarà successivament per als absents i la determinació de quin és el sentit del vot dels absents (canvi interessantíssim, doncs implica modificar inclusivament la tramesa dels acords i de les actes, entre d’altres qüestions que, afecten a més amb temes com la pròpia impugnació d’acords). També canvia la forma de notificació pel que fa al taulell d’anuncis de la Comunitat.

Un tema absolutament transcendent (i els anteriors també ho són), és que es distingeix entre quotes de participació (que seria la quota de propietat) i que només es pot modificar per unanimitat) i les quotes de contribució a les despeses, que poden modificar-se encara que no hi estigui d’acord el propietari afectat, si així ho acorda la majoria qualificada de les quatre cinquenes parts de propietaris i quotes.

S’introdueix, per primera vegada, que es meritin automàticament interessos des del moment en què se n’ha de fer el pagament corresponent i aquest no es fa efectiu (i no des de la interpel·lació al deutor com fins ara).

Bé, aquest és un primer tast de la reforma, però hi ha moltes més  modificacions que anirem destacant.

A la Cambra de la propietat pot obtenir més informació (www.cambrapropietat.com) i, ja ho avancem, estem preparant una nova Guia de les Comunitats de Propietaris

Cal tenir-ho ben present.