Aquests dies molts terrassencs, matadeperencs i d’altres poblacions veïnes reben notícies, no pas bones, d’un dels organismes més centralitzats i amb voluntat centralista dels que hi ha a l’estat espanyol. El Cadastre.

El cadastre immobiliari és un registre administratiu dependent del Ministeri d’Hisenda en el que es descriuen els bens immobles rústecs i urbans i de característiques especials en els termes que regula la llei del cadastre.

És un registre quina titularitat l’Estat no vol cedir i que serà important reconstituir si els bens immobles rústecs, urbans i de característiques especials passen  a pertànyer a un altre Estat, aquest propi, sense bellugar-se de lloc.

Doncs bé, el Cadastre, amb l’ajut dels Ajuntaments corresponents que gaudiran de les pagues extres que suposen els resultats de les regularitzacions cadastrals, està enviant el que anomena propostes de resolució, en base a les quals notifica als propietaris o bé que hi ha una discordància de superfícies de sòl o construïdes (sempre desfavorables al propietari), o bé que s’han efectuat reformes a l’immoble, amb la qual cosa es perd un cinquanta per cent o més de l’antiguitat que constava i que repercutirà en un increment del valor de la construcció. Hi ha d’altres supòsits, però aquests són els més corrents.

Òbviament, en tots els cassos el resultat pressuposa un increment substanciós de la quota a pagar per l’Impost sobre Bens Immobles (IBI), no només a partir del proper exercici, sinó també dels quatre anteriors, que l’Ajuntament corresponent s’encarregarà després de cobrar-nos.

I com que no és suficient, adduint que era el propietari el que tenia l’obligació legal de comunicar els canvis de superfície o la superfície correcta o la realització de reformes, aleshores l’administració cadastral (el Ministeri d’Hisenda) ho adorna i amaneix amb el pagament de la taxa de 60 € que ha de fer també el propietari, taxa que vol compensar la “feinada” que ha tingut el cadastre per fer-nos la regularització.

Dades curioses: Després de veure moltes notificacions, resulta que quan el Cadastre li consta que s’han fer reformes en un immoble (perquè s’ha demanat llicència municipal), llavors el cadastre a la notificació cita una data determinada. Quan no és així, pràcticament sempre surt que la reforma s’ha fet l’any 1980 en les darreres que hem vist; la qual cosa vol dir que realment no sap si s’ha fet una reforma o no i carrega al propietari amb la realització d’al·legacions, que de ben segur ni contestarà el cadastre, i quedarà al propietari la cràpula i llefiscosa via dels recursos administratius, les reclamacions econòmico-administratives i al final un possible recurs contencioso-administratiu, amb el que el propietari tastarà la qualitat de l’Estat del que encara formem part i de l’administració centralista i fosca que en depèn d’ell.

Cal, de totes maneres comprovar  no només quin tipus de modificació ens “regularitzen” sinó també saber quin és el cost que tindrà. A la Cambra de la Propietat ho comproven per als socis que ho demanen.